El febrer de 2020 a una entrevista a Mundo Deportivo, el jugador argentí, Lionel Messi, pronuncià la coneguda i famosa frase «Hoy por hoy no nos alcanza» referint-se a la Champions League. Aquest cap de setmana els dos equips mallorquins de Primera FEB no han pogut guanyar els seus respectius partits perquè no «les ha alcanzado», han fet seva l’afirmació del futbolista. El febrer de 2020 a una entrevista a Mundo Deportivo, el jugador argentí, Lionel Messi, pronuncià la coneguda i famosa frase «Hoy por hoy no nos alcanza» referint-se a la Champions League. Aquest cap de setmana els dos equips mallorquins de Primera FEB no han pogut guanyar els seus respectius partits perquè no «les ha alcanzado», han fet seva l’afirmació del futbolista.
El febrer de 2020 a una entrevista a Mundo Deportivo, el jugador argentí, Lionel Messi, pronuncià la coneguda i famosa frase «Hoy por hoy no nos alcanza» referint-se a la Champions League. Aquest cap de setmana els dos equips mallorquins de Primera FEB no han pogut guanyar els seus respectius partits perquè no «les ha alcanzado», han fet seva l’afirmació del futbolista.
El Fibwi topà amb el mur menorquí; es trobà amb un Hestia Menorca que navega amb el vent a favor. Els de Ciutat no pogueren enderrocar la solidesa defensiva dels homes de Javi Zamora – els fibwis no arribaren als 70 punts – i no pogueren evitar la precisió puntual dels seus franctiradors: 6/6 en triples al primer quart. Quan els de Pablo Cano s’aproximaren a tres punts a falta de poc més de quatre minuts, l’Hestia estirà galons: Zurbriggen va moure els fils com un mestre de titelles i Littleson va posar el cadenat al matx. Els visitants comandaren durant tot l’encontre, aconseguiren 15 punts d’avantatge al segon període i mai els de S’Arenal no pogueren governar el marcador. El Fibwi remà amb dignitat, demostrà una vegada més una meritòria actitud, però no fou suficient, aquest diumenge no «les alcanzó».
Si el Fibwi va topar amb un mur, el Palmer trobà un tsunami anomenat Corunya. El líder va arribar a l’illa amb l’etiqueta de màxim anotador i no va trigar ni deu minuts a demostrar per què governa la lliga. El primer quart va ser un monòleg demolidor (9-26) i la valoració al descans (18-62) no era un simple número, era la radiografia d’un combat entre un pes pesant i un pes ploma. L’excel·lent classificació dels gallecs es demostrà principalment en la qualitat de passada dels seus jugadors exteriors i en la contundent capacitat de penalitzar les errades dels locals. Vint minuts de joc i la derrota ja era un fet consumat. La segona part fou un exercici de maquillatge, serví per millorar la imatge, gràcies a una ració extra d’amor propi i per acabar, malgrat la derrota, amb un gust de boca no massa amarg: competiren i guanyaren el parcial del segon temps.
Des que Juan Ignacio Díez es va fer càrrec de l’equip i després de les últimes incorporacions, especialment la de Philip Scrubb, els immobiliaris han mostrat una millor cara, però encara no els ha servit per sortir del pou de la taula classificatòria: no «les ha alcanzado». El Palmer es troba ara en una cruïlla de camins. Els pròxims duels contra el Cartagena i el Burgos no són simples partits: són els dos assalts que decidiran si l’equip troba oxigen i capgira aquesta dinàmica negativa de mesos o si acaba enterrat en el pes de la classificació. L’esperit hi és, però l’evidència és tossuda: per ara la temporada no «les alcanza». n
Diario de Mallorca – Deportes
