L’opinió de Ricard Pla: Ridícul espantós

Jugar a un toc o dos, fer un bon control, passar-la al company que duu la camiseta del mateix color, filtrar una pilota en condicions de ser jugada…En definitiva, això és, entre altres coses, jugar a futbol. N’hi ha que tenen aquestes aptituds i en saben; i n’hi ha que no. Sembla així de senzill. Després hi ha els que juguen de manera fàcil, sense complicar-se, i sobretot hi ha els cracks, que no són, precisament, els protagonistes del partit d’anit passada. Jugar a un toc o dos, fer un bon control, passar-la al company que duu la camiseta del mateix color, filtrar una pilota en condicions de ser jugada…En definitiva, això és, entre altres coses, jugar a futbol. N’hi ha que tenen aquestes aptituds i en saben; i n’hi ha que no. Sembla així de senzill. Després hi ha els que juguen de manera fàcil, sense complicar-se, i sobretot hi ha els cracks, que no són, precisament, els protagonistes del partit d’anit passada.  

Jugar a un toc o dos, fer un bon control, passar-la al company que duu la camiseta del mateix color, filtrar una pilota en condicions de ser jugada…En definitiva, això és, entre altres coses, jugar a futbol. N’hi ha que tenen aquestes aptituds i en saben; i n’hi ha que no. Sembla així de senzill. Després hi ha els que juguen de manera fàcil, sense complicar-se, i sobretot hi ha els cracks, que no són, precisament, els protagonistes del partit d’anit passada.

Tots aquests detalls -imprescindibles per competir a Primera Divisió- sembla que els jugadors del Mallorca els desconeixen, o deu ser que no en saben més. Tot això és el que va posar en marxa el Vila-real i va enllestir el partit i el resultat en vint-i-set minuts. També és cert que els de Jagoba Arrasate hi posaren tot el que pogueren per fer el ridícul més espantós de la temporada, juntament amb el de Pontevedra.

El Mallorca comença l’any nou encaixant 10 gols en tres partits i quatre en menys de mitja hora, una estadística no gaire habitual a la categoria. No sabem de què parlaren futbolistes i entrenador en els vestidors, però qualsevol cosa no pot tapar la impotència davant el joc desplegat pel Vila-real, molt enfora del que proposa el Mallorca, que és pràcticament res.

Com ja quedar ben clar ahir, no és qüestió de tàctiques ni de sistemes, és de qualitat tècnica individual i col·lectiva i d’això el grup d’Arrasate no en va sobrat. I no ho comentat ara després de la golejada d’ahir. A banda dels resultats i dels 30 punts, segurament el Mallorca és l’equip que genera més poc futbol de la categoria, fiant-lo tot a pilotes a l’aire i sense sentit, la majoria de vegades, i cap acció amb un poc d’imaginació. El que hem dit: qüestió de tècnica, de classe i de qualitat individual al servei de l’equip. Cercar més excuses és inútil.  

Suscríbete para seguir leyendo

 Diario de Mallorca – Deportes

Más Noticias