Les necessitats, les urgències i els objectius d’un equip i l’altre quedaren ben a la vista només començar el partit. La intensitat —paraula que comença a estar molt gastada— fou la clau del primer i únic gol del Girona abans del primer quart d’hora, amb un espavilat Stuani, que tot sol a l’àrea petita marcà sense oposició. Les necessitats, les urgències i els objectius d’un equip i l’altre quedaren ben a la vista només començar el partit. La intensitat —paraula que comença a estar molt gastada— fou la clau del primer i únic gol del Girona abans del primer quart d’hora, amb un espavilat Stuani, que tot sol a l’àrea petita marcà sense oposició.
Les necessitats, les urgències i els objectius d’un equip i l’altre quedaren ben a la vista només començar el partit. La intensitat —paraula que comença a estar molt gastada— fou la clau del primer i únic gol del Girona abans del primer quart d’hora, amb un espavilat Stuani, que tot sol a l’àrea petita marcà sense oposició.
Una sola i magnífica rematada de Sergi Darder que Gazzaniga va enviar a córner va ser l’únic detall de qualitat en tot el partit del Mallorca, en contrast amb les frivolitats d’un desmotivat Mojica, que varen estar a punt de costar més d’un gol. Una vegada més Dominic Greif va ser el millor dels mallorquinistes evitant una derrota molt més clara que el mínim un a zero.
El Mallorca no va existir en tota la segona part i el porter eslovac va tenir tres intervencions clau, sobretot en una jugada on Portu es quedà tot sol davant porteria i Greif evità el dos a zero. Per tant si qualcú esperava alguna sorpresa a Montilivi segurament no quedà gairebé decebut pel resultat. A aquests alçades del campionat quan el Mallorca ja fa temps va complir l’objectiu, no era d’esperar una exhibició. El partit de Girona només, o també, ha servit per tornar a constatar la nul·la capacitat ofensiva de l’equip de Jagoba Arrasate.
Llevat de l’esmentat llançament de Darder a la primera part, el Mallorca no s’acosta a l’àrea del Girona en tota la segona, i ja no parlem de crear perill o de rematar entre els tres pals. El partit també ha servit per tornar a veure com els jugadors que surten de refresc no aporten absolutament res al joc de l’equip.
Si fa setmanes ja comentàvem que la temporada sembla que s’està fent llarga, ahir en tinguérem una altra mostra. Però encara queden partits, tot i que el pròxim rival a Son Moix no presenti cap atractiu. Serà el Valladolid i tots sabem que no s’hi juguen res.
Diario de Mallorca – Deportes
