Dissabte a la pista del Llíria el Fibwi Palma tornà a assaborir el gust de la victòria, un sabor que no havia pogut paladejar des de feia massa temps, coincidint amb el seu periple com a visitant. No es preveia un matx fàcilment assequible. Per una part, perquè els llirians durant la primera volta de la lliga regular van ser l’equip revelació i, si bé és cert que s’han anat desinflant, havien perdut els tres darrers encontres a casa pròpia, actualment són equip de play-off d’ascens. Dissabte a la pista del Llíria el Fibwi Palma tornà a assaborir el gust de la victòria, un sabor que no havia pogut paladejar des de feia massa temps, coincidint amb el seu periple com a visitant. No es preveia un matx fàcilment assequible. Per una part, perquè els llirians durant la primera volta de la lliga regular van ser l’equip revelació i, si bé és cert que s’han anat desinflant, havien perdut els tres darrers encontres a casa pròpia, actualment són equip de play-off d’ascens.
Dissabte a la pista del Llíria el Fibwi Palma tornà a assaborir el gust de la victòria, un sabor que no havia pogut paladejar des de feia massa temps, coincidint amb el seu periple com a visitant. No es preveia un matx fàcilment assequible. Per una part, perquè els llirians durant la primera volta de la lliga regular van ser l’equip revelació i, si bé és cert que s’han anat desinflant, havien perdut els tres darrers encontres a casa pròpia, actualment són equip de play-off d’ascens.
Per altra, perquè els fibwis, que també són equip de play-off, havien decebut les darreres setmanes i la dinàmica en la qual s’havien instal·lat havia fet créixer la inquietud i la preocupació en una part de l’entorn de l’equip. La victòria era necessària per esvair precisament aquests fantasmes.
El meritós triomf es produí gràcies, sobretot, a la bona actuació de la columna vertebral de dissabte, Martínez, Vázquez i Cunningham, els màxims anotadors. Sincerament, el Llíria no jugà ni un bon ni un regular partit. No jugà gens bé, errà molt, més de l’habitual, amb percentatges mediocres, unes lectures incorrectes de situacions d’avantatge i un nombre excessiu de pèrdues de pilota, 23, moltes no forçades.
Això sí, i també s’ha de dir, els homes de Pablo Cano, que dominaren l’escenografia a partir del minut cinc, no permeteren la reacció dels locals i l’encert a moments puntuals determinà el resultat favorable final. Saberen contrarestar el màxim perill del rival – el rebot – i exhibiren un percentatge de triples, 40%, superior al mostrat durant la temporada.
Jorge Martínez (el base) dirigí, assistí, anotà i arribà als 30 de valoració. Fou el jugador que més minuts disputà, el que més faltes rebé, amb un 100% des de la línia de 4,60. Els seus punts a moments delicats foren claus.
Brian Vázquez (l’escorta) no jugà el millor partit complet de la temporada – de fet només sumà 7 de valoració – i es mostrà massa ansiós i temperamental i amb l’habitual creuada personal contra els àrbitres, que no tingueren tampoc, val a dir-ho, una actuació per emmarcar. Però el seu percentatge de triples (66,7%) i principalment els dos que encistellà en el darrer quart contribuïren més que molt a la victòria.
Christian Cunningham (el pivot) va empetitir el jugador més determinant del Llíria, Douglas Kandulu, i demostrà les seves virtuts ofensives dins la pintura. Els seus punts i rebots foren també substantius en la necessària victòria.
El diumenge vinent el Fibwi retornarà a Son Moix i haurà deixat a un costat el seu particular calvari viscut aquestes últimes setmanes com a visitant i que atenuà l’important succés contra el Llíria.
Diario de Mallorca – Deportes
