El derbi ja és història. Ens ha deixat moltes pinzellades, algunes curioses, d’altres, significatives i més d’una que convida a la reflexió. El derbi fou trepidant i emocionant – les defenses s’imposaren als atacs: 58-54 –, però també una mica magre, perquè per culpa del desencert i de les imprecisions el bàsquet ofensiu exhibit, el que engresca a l’espectador, no obtingué una alta qualificació. El derbi ja és història. Ens ha deixat moltes pinzellades, algunes curioses, d’altres, significatives i més d’una que convida a la reflexió. El derbi fou trepidant i emocionant – les defenses s’imposaren als atacs: 58-54 –, però també una mica magre, perquè per culpa del desencert i de les imprecisions el bàsquet ofensiu exhibit, el que engresca a l’espectador, no obtingué una alta qualificació.
El derbi ja és història. Ens ha deixat moltes pinzellades, algunes curioses, d’altres, significatives i més d’una que convida a la reflexió. El derbi fou trepidant i emocionant – les defenses s’imposaren als atacs: 58-54 –, però també una mica magre, perquè per culpa del desencert i de les imprecisions el bàsquet ofensiu exhibit, el que engresca a l’espectador, no obtingué una alta qualificació.
Segurament, Marco Justo i els seus jugadors tindran ganes de què el pròxim partit de lliga arribi com més aviat millor. Això és el que té perdre i sortir del pavelló disgustat per no haver demostrat la condició de líder. El Palmer anotà i valorà menys del que havia estat la seva norma fins aleshores i les xifres en tirs de 2, rebots ofensius i totals i pilotes perdudes, molt per sota de les seves mitjanes. Erràtic i raquític en atac i amb errors puntuals defensius majúsculs.
Pablo Cano no enganyà ningú i el seu equip mostrà al parquet l’essència del seu manual, que parla als seus primers capítols, de defensa, d’intensitat i de velocitat. Si bé és cert que el Fibwi una vegada més evidencià la seva cara més irregular – a la primera part, 1/13 en triples; quan faltaven 15 segons, triple de Vázquez per certificar el triomf –, no deixà de remar i la seva defensa, principalment la pressió sobre la pilota i de les línies de passada, provocà moltes errades i no permeté al rival atacar amb comoditat. Chapela i Servera foren els dos jugadors que més minuts tingueren la pilota en les mans, perquè, asfixiats contínuament pels seus defensors, no podien fer jugar els seus companys.
El tècnic encertà fent jugar Miller d’1 a la segona part. Generà situacions d’avantatge i fou un maldecap per als immobiliaris. Postdata: Servera i Feliu, els màxims anotadors del partit.
Diario de Mallorca – Deportes
