El partit entre el Leganés i l’Azulmarino havia despertat molt d’interès. S’enfrontaven dos equips dissenyats per aconseguir l’ascens. Competien el líder, Leganés, que no havia perdut cap encontre i el tercer classificat, Azulmarino, que només havia tastat el sabor de la derrota una vegada. I el partit no va decebre: les dues formacions van demostrar el seu potencial i van oferir moments de molt bon bàsquet. El partit entre el Leganés i l’Azulmarino havia despertat molt d’interès. S’enfrontaven dos equips dissenyats per aconseguir l’ascens. Competien el líder, Leganés, que no havia perdut cap encontre i el tercer classificat, Azulmarino, que només havia tastat el sabor de la derrota una vegada. I el partit no va decebre: les dues formacions van demostrar el seu potencial i van oferir moments de molt bon bàsquet.
El partit entre el Leganés i l’Azulmarino havia despertat molt d’interès. S’enfrontaven dos equips dissenyats per aconseguir l’ascens. Competien el líder, Leganés, que no havia perdut cap encontre i el tercer classificat, Azulmarino, que només havia tastat el sabor de la derrota una vegada. I el partit no va decebre: les dues formacions van demostrar el seu potencial i van oferir moments de molt bon bàsquet.
L’encontre va ser equilibrat. Les madrilenyes van arribar a guanyar d’onze, les mallorquines, de cinc i nou pics els dos conjunts van coincidir en el marcador. De fet, les valoracions finals afavoriren les locals per només un punt, 71 a 70. Dir, per tant, que els detalls en moments puntuals determinaren el resultat final, és una obvietat.
A la primera part – s’arribà al descans amb empat a 35 – el millor recurs de les illenques va ser el triple (6/13). A la segona la manca d’encert en aquesta faceta, no en convertiren cap, les passà factura. Això sí, més errors, més rebots. En capturaren en els dos darrers quarts, 20 i 9 foren ofensius.
Els dos equips intentaren defensar amb intensitat i agressivitat, però les de Son Moix durant tot l’encontre mostraren problemes amb la defensa del bloc directe i d’això se n’aprofità la jugadora madrilenya Cristina Soriano, la màxima anotadora de les locals, i a les darreres possessions, quan les castanyes estan en joc en els partits igualats, alguns errors defensius infantils de les visitants i l’encert miraculós en algunes accions ofensives del Leganés, condemnaren l’equip mallorquí, malgrat l’extraordinària actuació de Gedna Capel, MVP del matx.
L’ascens a la Lliga Femenina Endesa, l’objectiu final de l’Azulmarino, es pot assolir de manera directa: l’equip que acabi líder de la competició regular obtindrà una de les dues places o a través d’unes eliminatòries. Queda molta lliga – vint-i-un partits –, però en aquests moments l’ascens directe no depèn matemàticament del grup de Pepe Vázquez, ja que a més a més de guanyar molts o tots el partits que resten, haurà d’esperar que el Leganés punxi.
Queda molta lliga. El camí de l’ascens en aquests moments sembla que passa per assolir la millor classificació possible i així afrontar els play-offs amb garanties d’èxit.
Suscríbete para seguir leyendo
Diario de Mallorca – Deportes
